Les indústries que fabriquen amb material compost volen un subministrament constant i fiable, com a consumidors necessiten estabilitat en volum i preu per poder planificar la seva producció. Per als proveïdors, els riscos que comporta un increment de fabricació han de ser assumits amb inversions de capital i temps que no es volen fer si no hi ha garantida una compra prèvia per part dels consumidors. El mercat evoluciona cap a relacions captives proveïdor-consumidor. Hi ha pocs proveïdors, poc producte amb accés limitat, per tant els preus poden ser alts i el nombre de consumidors difícilment creixerà. Hi ha, doncs, barreres importants que fan tendir cap a relacions d'oligopoli.
 |
| Fabricants de fibra de carboni. Font. Rocky Mountain Institute 2011 |
 |
| Proveïdors de fibra de carboni. Font http://www.reinforcedplastics.com/ |
El sector de l'automoció és una de les grans promeses com a consumidor. Els compostos es poden utilitzar en els components de la suspensió, el xassís, elements de propulsió, frens, rodes i naturalment carrosseria. El baix pes dels compostos fa que millori l'eficiència del vehicle amb una reducció del consum de carburant. A Europa, BMW (Munic, Alemanya) i el Grup Volkswagen (Wolfsburg, Alemanya) són els majors usuaris de fibra de carboni. La quota de mercat dominant l'ocupa una empresa conjunta entre Brembo SpA (Curno, Itàlia) i el Grup de SGL (Wiesbaden, Alemanya). El 70 % dels proveïdors de peces de material compost de fibra de carboni es troben a Europa perquè hi ha molta més preocupació per la reducció de pes i l'emissió de gasos que als USA. Destaquen les empreses ITCA Colonnella SpA (Colonnella, Itàlia), Sotira (Meslay du Maine, França) i Mubea Carbo Tech Composites GmbH (Salzburg, Alemanya). De fet, hi ha identificats més de 104 models de cotxes que actualment compten amb materials compostos de fibra de carboni especificats pels OEM, malgrat que el preu de la fibra de carboni és de 31 €/Kg i l'acer és de 1€/Kg. Amb aquests preus és difícil que la fibra de carboni pugui ser un substitutiu de l'acer per al mercat massiu. Altres materials competidors per reduir pes són l'alumini i l'acer lleuger que són més fàcils d'adaptar als processos productius de les empreses d'automoció. Per tant, el preu és una barrera, però també la tecnologia de processos en la fabricació actual dels vehicles. Per això no és d'estranyar que els vehicles on hi hagi més percentatge de compostos sigui el sector de vehicles de luxe, on el preu no és tant important i els processos són més artesanals.
La indústria eòlica ha estat un dels sectors promesa per a la fabricació de pales d'aerogeneradors amb fibra de carboni. En primer lloc, el futur dels compostos per a aerogeneradors està lligat amb la competitivitat dels costos de producció de l'energia eòlica enfront d'altres fonts com el gas. Sense aerogeneradors no hi ha ni pales ni compostos. A més, estructuralment, el pes tampoc és el més rellevant per a les pales dels aerogeneradors; si bé una pala de fibra de carboni pot pesar un 80% menys que una de fibra de vidre (fàcil transport), el cost és 5 vegades superior i el comportament estructural pot ser equivalent. Els únics dos fabricants de pales que fan servir fibra de carboni són Vestas i Gamesa. Les prediccions de l'ús de fibra de carboni parlen de caiguda des d'un màxim de 23% el 2012, al 19% el 2013 i un previst del 18% per al 2016. Les esperances per a la fibra de carboni poden venir per nous models plans de pales, una major envergadura de les pales en els projectes i l'entrada de nous fabricants que augmentin la demanda.
Dades a partir de tres articles del CompositesWorld de Jeff Sloan.
 |
| Les previsions teòriques que no sembla que es cumpleixen. Font: http://www.lucintel.com/carbon_fiber_market.aspx |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada