dijous, 28 de març de 2013

Portal sobre Einstein

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ha publicat un portal sobre la visita d'Einstein a Catalunya. També inclou altres materials sobre el personatge i la ciència. Us recomano un cop d'ull a l'hemeroteca, alguns dels articles són terriblement vigents (escrits l'any 1923!). Web sobre Einstein a Catalunya. Molt bona feina.

dimecres, 27 de març de 2013

La bomba de formigó que està en el Guinness

Actualment el camió bomba que té el rècord de tamany pertany a l'empresa italiana CIFA. Han reconvertit un camió Mercedes de 4 eixos a un de 7. Pels qui volgueu més detalls (url). A mi el que m'agrada és el braç fet amb set trossos desplegables, els quatre de l'extrem estan fets de ... fibra de carboni.
Imatge del camió bomba treta de theconstructionindex

BIM segueix fent passos endavant

Building Information Modeling és una tecnologia d'informació que descriu una obra amb el màxim de detalls. Per entendre'ns, antigament no hi havia ni plànols, després va aparéixer la informació 2-D en paper, amb els ordinadors es va incorporar la informació 3-D i la realitat virtual (els famosos renders). Des de fa uns anys el BIM permet incorporar altra informació adicional com costos, especificacions tècniques, planificació de la producció, etc. Tot d'informacions importants per a l'execució, control i seguiment del projecte; informacions que es poden anar incorporant des del primer moment del procés creatiu. El BIM permet un major control i traçabilitat de canvis, una major qualitat i seguretat en el producte final. Ara es poden integrar les estacions de topografia amb la informació del BIM (url) i per tant, fer un salt endavant en el replanteig de les obres.

Com cicatritzar les ferides del formigó

El formigó és un material abastament utilitzat a la construcció. El volum de metres cúbics de formigó per a les obres de tot el món el converteixen en un producte estrella. Té moltes coses positives: gran resistència a la compressió,  adaptació a la forma (vessat en líquid), bona resistència química, enduriment sota l'aigua (enduriment per hidratació), etc. La llista seria inesgotable i més amb els additius actuals que permeten personalitzar la seva aplicació: retard de presa, fluidificació, colorants, protectors químics, fibres, etc. Però té un inconvenient: Fissura fàcilment per tracció.
Les esquerdes es convertexien en ferides obertes per les que poden penetrar l'aigua i ions que acceleren els atacs de corrosió; o bé, aigua que es congela i s'expandeix augmentant l'esquerda. En definitiva, tota esquerda és una ferida oberta que degrada el material. Per això cal anar mantenint les estructures de formigó amb reparacions periòdiques que tapin les esquerdes i com podeu imaginar, és costós!.
Fa un temps vaig parlar d'un equip de Delft que investigava l'ús de bacteris per autosegellar les esquerdes. Ara sembla que un equip sudcoreà de la Universitat de Yonsei ha trobat una altra solució. L'equip del Prof. Chan-Moon Chung ha publicat a Applied Materials and Interfaces de l'American Chemical Society ACS (url) una solució basada en un reacció química. La idea és crear un polímer de revestiment que reompli l'esquerda, fabriqui una crosta i impedeixi la penetració d'aigua. El polímer es forma a partir de la barreja de dues substàncies (al no ser químic em veig incapaç de reescriure els seus noms!, els trobareu a l'enllaç) i  el seu enduriment es fa amb la foto-activació de la llum solar. La gran dificultat va ser mantenir els dos compostos junts però sense reaccionar i activar l'enduriment quan aparegués l'esquerda. Com s'ho van fer? De forma molt imaginativa. Van micro-encapsular les substàncies per protegir-les del sol. Les van barrejar amb un altre polímer per fabricar una mena de pintura. Van aplicar la pintura amb les microcàpsules sobre el formigó. En el moment de fissurar, les microcàpsules es trenquen i alliberen la substància segelladora que s'activa sota el sol i endureix cicatritzant la ferida. Podeu veure el dibuix del seu article aquí sota.
Imatge de l'article publicada per l'American Chemical Society a la revista Applied Materials and interfaces 

divendres, 15 de març de 2013

Perdent llençols a cada bugada ...

Aquesta frase feta seria difícil d'aplicar en el producte ConcreteCanvas TM (url). L'empresa anglesa ConcreteCanvas comercialitza unes lones que contenen morter en sec. Les lones, de naturalesa flexible, es poden col·locar sobre un motllo. Després es poden mullar perquè s'inicïi la presa del morter. Passada una estona de 24 h ja disposem d'una forma geomètrica endurida i podem procedir a enretirar el motllo. Amb aquesta idea tan senzilla és possible fer habitacles temporals i tenir-los a punt en menys de 24 h. Donat que el producte és un rotllo o un paquet enrotllat de lona, el seu transport i manipulació són senzills. L'empresa va néixer el 2005 amb una tecnologia desenvolupada a l'Imperial College l'any 2004. Trobareu una interessant pàgina de FAQ a la seva web on descriuen moltes particularitats del producte; per exemple: és pot donar la forma sota l'aigua, retardar l'enduriment, garanteixen 10 anys de vida, pot ser inflable, etc. Un producte nascut per al desplegament ràpid en zones de conflicte armat; però també per a usos civils i de protecció en cas de desastres.  Un breu video amb la tecnologia d'inflat.


diumenge, 3 de març de 2013

Saltant al 4d-printing

El 3D printing és una tecnologia que pot revolucionar el model de producció. Imaginem que necessitem una tassa per prendre un cafè. Caldria que algú l'hagués dissenyada, fabricada i distribuïda a les botigues, o bé que féssim una compra per Internet de l'objecte. Intervenen molts agents i hi ha complexitat entre qui té la necessitat i qui la satisfà. Però imaginem que tenim un aparell a casa que ens connecta a l'Internet, ens baixa un fitxer amb el tipus de tassa que ens agrada, premem un botó i ja la tenim llesta per fer servir. Aleshores, la proximitat entre els agents disminueix al mínim. Fins i  tot, podem manipular o crear el fitxer gràfic i personalitzar-ne el disseny. Un autèntic Do-It-Yourself. Aquesta és la màgia del 3D printing. Poder fabricar "les teves" peces in situ.
Doncs bé, aquest nou model veu augmentada la seva complexitat amb el 4D-printing. De fet, el nom potser no és encertat del tot, i és més fruit del màrqueting tecnològic que d'una realitat física. El 4D consisteix a crear peces complexes formades per la unió d'altres peces més simples. La gràcia és que les peces simples poden estar disperses o disposades amb alguna estructura compacta, per exemple empaquetades dins d'un calaix. En el moment que les peces s'activen, amb algun procediment físic o químic: Es mouen, interactuen i generen una estructura nova tridimensional. Una mena de tenda Quechua però a "lo bèstia". La utilitat? A part de la màgia, fer elements autoreplicants, assemblar i crear estructures complexes com ponts, habitatges, etc. a partir de peces simples, crear estructures que poden autoreparar-se, etc. La imaginació se'ns pot desbocar, mireu els vídeos (url)